Camp de refugiats Kulunya 15/03/2015, Suruç

Para leer en castellano

Avui a la tarda ens hem dividit en dos grups, un dels grups de la delegació del CSRPK ha estat en el camp de refugiats de Kulunya a uns 15 minuts amb cotxe de Suruç. El camp de Kulunya és el més gran dels 6 camps que hi ha a la zona de Suruç. El camp que hem visitat està sota la jurisdicció del partit kurd BPD (Partit de la Pau i la Democràcia).

Hi ha dos tipus de camps de refugiats a la zona de Suruç, uns controlats pel govern turc i els altres gestionats pel partit kurd BDP. Al començament de l'assetjament a Kobanê milers de refugiats van creuar la frontera. Durant la primera setmana el govern turc no va reaccionar i les persones que no tenien diners per llogar habitacions a la ciutat de Suruç van haver de dormir al carrer, enfrontant-se a l'hivernal fred de novembre. Amb les primeres ones de refugiats les autoritats kurdes van començar a construir campaments. Aquests campaments van ser un punt de trobada entre els kurds de l'Oest i els kurds del Nord. Va fer que les persones s'ajuntessin i col·laboressin a causa de la necessitat, creant una estreta comunió entre ells.

El govern turc ha tardat gairebé 4 mesos per a començar a construir el primer campament sota la seva jurisdicció, aquest camp es diu Afat. És l'únic camp del govern turc. En aquest camp les persones no tenen llibertat de moviment, si surten més de 2 hores, la policia va a buscar-los i poden passar la nit en una cel·la. Segons declaracions de diverses persones de la zona, en aquests camps les tendes de campanya són bones, hi ha electricitat i tenen aigua diàriament. No obstant això el menjar és de mala qualitat i mengen la majoria de les vegades dos únics plats, sopa i arròs. Aquests camps estan controlats per la policia turca i l'exèrcit. La policia i els militars custodien els camps dia i nit. Sovint la policia registra les tendes de campanya, la qual cosa resulta una violació directa a la seva intimitat, amb l'excusa que cerquen terroristes amagats. Llavors ens preguntem per què les persones decideixen anar a aquests camps. El nostre guia ens comenta que les autoritats turques paguen a les famílies 85 lires al dia perquè es quedin en el camp, d'aquesta manera fan bona publicitat, tant als mitjans de comunicació com a les delegacions internacionals que vénen a inspeccionar la zona. En el camp controlat per l'autoritat turca els kurds no poden parlar la seva llengua, només poden pronunciar-se en àrab i turc, i si no ho fan, és una excusa perfecta per passar la nit en una cel·la.

En els camps de refugiats organitzats pel BPD, que són els 5 restants, les persones tenen llibertat de moviment. El nostre guia ens assegura que el menjar és molt millor. Dins d'aquests camps participen diferents organitzacions i conviuen tant kurds com àrabs, encara que hi ha una gran majoria kurda. El camp de Kulunya, el qual visitem avui, és el més gran dels 6 camps. En aquest camp van ser aixecades 800 tendes on s'han arribat a allotjar 5.000 persones. Actualment queden unes 3.500 persones, la resta han tornat a Kobanê. En aquest camp es van construir dutxes i banys diferenciats per sexe. L'aigua que s'utilitza tant per beure com per endreçar-se arriba cada dia a través d'uns camions cisternes que emplenen els dipòsits. També existeixen pous d'aigua però no són suficients per a totes les persones que habiten en aquest lloc. També s'han construït altres edificis per emmagatzemar menjar i diferents subministraments. Així mateix, es va construir una cuina i una escola perquè els nens puguin continuar els seus estudis. Davant d'aquesta escola es va fer un parc infantil. Cal esmentar la construcció de dues enormes tendes, una amb capacitat per allotjar a 200 persones i l'altra servirà per projectar cinema i fer diferents actes, encara que actualment està a mig construir, ja que no hi ha temps per gestionar tots els projectes.

Un dels majors problemes que hi ha en aquests camps és l'escassetat de menjar. Tota l'ajuda internacional és recollida per l'organització humanitària Afat, la qual prové del govern turc i la gestiona a la seva voluntat. La majoria de l'ajuda humanitària es queda en el camp de Afat i una poca d'aquesta ajuda és repartida a la resta de camps. Així mateix el nostre guia ens confirma que de vegades les autoritats turques tallen l'aigua i l'electricitat dels camps de refugiats, al·legant que són camps il·legals.

Dins del camp hem visitat la “Dolenta Jinên” (Casa de la Dona) dedicada a la màrtir Sakine Caszin. Aquesta tenda fa de taller de manualitats. El 50% de les dones del campament treballen en aquesta tenda fent diferents joies i adorns per a vendre i treure diners pel campament. Fan polseres, fermalls, robes de punt de ganxo (bufandes, guants i capells) i cintes per al pèl amb els colors tradicionals kurds. Aquestes seran venudes en la seva majoria en la celebració del NewRoz en Suruç el proper dia 17.

També hem visitat la tenda que fa d'hospital, aquesta tenda és molt petita i està mal proveïda. Falten medicaments de tot tipus i personal especialitzat. Diuen que dins de les seves prioritats són voluntaris metges i infermers que puguin gestionar aquest petit “hospital”. El nostre guia ens assegura que ha vist morir a diverses persones en els camps per l'escassetat de recursos, sobretot nens petits. Una altra de les necessitats de personal són professors, ja que hi ha molts nens i no poden fer classe a tots ells tots els dies de la setmana. Els kurds consideren aquesta necessitat una prioritat, ja que reconeixen que el futur del seu poble està en l'educació dels nens.

Dins del campament de Kulunya cooperen diferents organitzacions i totes les persones que allà treballen són voluntaris. Una d'elles és l'organització “Support the Life” en la qual col·labora el nostre guia. Aquesta va ser la primera organització a implicar-se en la construcció i gestió dels camps. Una altra de les organitzacions que gestiona els camps és una ONG de refugiats cristians iranís, que té la seva seu a Londres. Aquests cristians iranís han hagut de fugir de la seva terra, ja que la seva pràctica religiosa està prohibida a l'Estat d'Iran. Els nois d'aquesta organització són els que s'encarreguen de gestionar i cuinar el menjar per a tot el campament. Així mateix estan tractant de fer un petit hort on poder conrear verdures per al seu acte-consum.

Malgrat les necessitats i la precarietat dels camps la gent manté la dignitat i el somriure. Ens han rebut amb molta amabilitat i ens han permès moure'ns lliurement per on hem volgut. Demà tractarem de visitar altres camps de refugiats per tenir més material audiovisual.