Protesta a Sol en solidaritat amb Rojava i contra la repressió del poble kurd

Protesta a Sol en solidaritat amb Rojava i contra la repressió del poble kurd

Font: @DisoPress http://disopress.com/gallery.php?mode=all&id=otexmtezmwu2zji5nzc=&page=1

[Agraïm la cobertura periodística per part dels companys de DisoPress]

Madrid, 7 de febrer de 2015. El Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd ha convocat aquesta tarda concentracions a Madrid, Barcelona, León, Tarragona i València, per “denunciar i fer visible la repressió a la qual, des de fa anys, està sotmès el poble kurd per part dels governs sirià, turc, iranià i iraquià” que, asseguren, “neguen sistemàticament la identitat i el dret d'autodeterminació d'un poble que viu dividit per les fronteres d'aquests quatre estats”.

Amb la protesta, que a Madrid ha estat en forma de concentració en la Porta del Sol, han volgut a més mostrar la seva solidaritat amb Rojava, una regió del Kurdistan Oest situada dins de les fronteres sirianes i reconeguda avui com a ‘regió autònoma de facto’ on, denuncien, el poble kurd porta mesos fent front a l'avanç de l'Estat Islàmic (EI) “en solitari”.

La població kurda de Rojava i, més concretament la de la ciutat de Kobanê, a la frontera turc-siriana, ha estat assetjada durant més de quatre mesos per les tropes de l'EI. Durant tot aquest temps, “tant la població civil com les seves organitzacions polítiques i militars han estat demanant ajuda internacional a nivell armamentístic i humanitari, però no han rebut gens”, protesta Mazlum, ciutadà d'origen kurd i membre del Comitè de Solidaritat amb Rojava. “Com si l'amenaça dels assassins de l'EI només fos un problema del poble kurd”, afegeix. En conseqüència, explica Mazlum, els homes i dones que integren l'autodefensa kurda han hagut de resistir el setge en “inferioritat de condicions”, “sense rebre reforços ni ajuda exterior” i “sense possibilitat de refrescar les seves tropes”. “Ni tan sols s'ha permès als milers de civils que hi ha a la frontera abandonar la zona de guerra”, denúncia.

Ho diu referint-se al govern turc, que s'ha negat a permetre el trànsit de la població kurda per la seva frontera, en qualsevol de les adreces, però que, assegura, sí que ha permès la circulació dels assassins de l'EI.

Des del Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd van encara més enllà en afirmar que “l'agressió de l'EI a la zona ha estat afavorida i influenciada pels governs de Turquia i Iran”; que són aquests governs, al costat dels de Qatar i Aràbia Saudita, els qui estan darrere de l'Estat Islàmic i els qui “van finançar i van armar als precursors de l'EI a Síria, amb l'objectiu de facilitar l'extermini del poble kurd”.

És per això que, ara que la ciutat de Kobane ha aconseguit detenir a l'Estat Islàmic –la ciutat va ser alliberada el passat 26 de gener després de 135 dies de setge– gràcies, insisteixen, a organitzacions com les YPG (Unitats de Defensa del Poble) i les YPJ (Unitats de Defensa de les Dones), exigeixen al govern turc “l'obertura immediata d'un corredor humanitari” que permeti “el trànsit bidireccional de la població kurda per la frontera turc-siriana”, així com “el subministrament d'ajuda humanitària a la població civil que s'ha vist desplaçada per la guerra de l'EI”.

A aquesta petició afegeixen altres com la fi de les agressions contra el poble kurd per part, no només de l'Estat Islàmic, sinó també dels estats turc, sirià, iranià i iraquià, així com la fi de la “agressió mediàtica” dels mitjans de comunicació occidentals que, protesta Mazlum, “només parlen de la resistència kurda contra l'EI amb la boca petita” i que “han demonitzat l'experiència de confederalisme democràtic” que es va engegar en Rojava després del començament de la guerra civil a Síria.

Exigeixen a més, la posada en llibertat dels presos polítics kurds i, en concret, la del líder del PKK (partit dels treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, i la retirada del PKK de la llista de grups terroristes de la Unió Europea i d'Estats Units.